Lumbàlgia

La lumbàlgia es caracteritza per dolors a la part baixa de l’esquena (la regió lumbar). Pot acompanyar-se de rigidesa, disminució del moviment de la regió lumbar i dificultat per estar-se dret. Si, a més, el dolor s’estén fins a sota d’un genoll o dels dos s’anomena ciàtica.
Encara que a vegades són molt doloroses, no es tracta d’una malaltia greu de l’esquena. Només és imprescindible consultar el metge o la metgessa si, a més del dolor lumbar, es té febre, debilitat sobtada en alguna de les cames o incontinència.

Quines son les causes?

Les causes més freqüents de la lumbàlgia són els esforços continuats, els sobreesforços puntuals i les postures inadequades durant temps.
L’exemple més clar és l’aixecament de pesos de manera inadequada, tant de forma contínua com sobtada.

Quis son els simptomes?

Segons la causa, es pot experimentar debilitat a les cames o als peus, formigueig, sensació de cremor o dolor lleu o tan intens que la persona afectada sigui incapaç de moure’s.
Si es tracta de ciàtica, els símptomes també inclouen dolor a la cama, al maluc o a la planta del peu.

Com hem podem diagnosticar?

El metge o la metgessa pot determinar la causa del dolor d’esquena a partir de preguntes sobre els hàbits de la persona afectada i d’un examen físic, en què intentarà ubicar amb precisió el dolor i entendre com afecta el moviment.
La majoria de les persones amb dolor d’esquena es recuperen al cap de quatre o cinc setmanes. Per tant, el metge o la metgessa probablement no sol·liciti cap examen durant la primera visita. Si es presenten els símptomes o circumstàncies que apareixen a continuació, el metge pot sol·licitar altres proves com ara radiografies, ressonàncies magnètiques o tomografies computades de la regió lumbar per descartar que es tracti d’una malaltia subjacent potencialment greu:

• Accident o lesió
• Febre
• Debilitat muscular
• Entumiment
• Dolor que ha durat més d’un mes
• Pèrdua de pes
• Si es té més de seixanta cinc anys
• Si s’ha patit un càncer o existeixen antecedents familiars

Tractament

La majoria dels símptomes de la lumbàlgia milloraran ràpidament amb mesures com ara aplicació de gel, analgèsics suaus, fisioteràpia i exercicis apropiats.
Moltes persones es beneficien de la fisioteràpia, que al principi utilitza mètodes per reduir el dolor i després ensenya als pacients maneres d’evitar que es repeteixin.
Recomanacions per als primers dies:

• Estigueu actius, tant com sigui possible. Si esteu en repòs tot el dia, retardareu la recuperació;
• No feu moviments ni adopteu postures que augmentin el dolor; o
• Preneu paracetamol per disminuir-lo.

Després de dues setmanes:

• Feu exercici molt suau: camineu, correu a poc a poc o nedeu. Aneu fent les activitats diàries, utilitzeu postures correctes quan estigueu quiets, quan carregueu pes, quan segueu, conduïu, us aixequeu, dormiu, etc., i
• De moment no feu exercicis de reforç de l’esquena, ja que el dolor podria empitjorar.

A partir de la tercera setmana:

• Afegiu exercicis gimnàstics per enfortir l’esquena, si el metge o la metgessa considera que ja els podeu fer. Podeu fer-los cada dia, però mai de manera forçada.

Postures adequades per evitar el dolor lumbar a partir de la tercera setmana:

• Quan camineu, manteniu l’esquena recta;
• Quan aixequeu objectes, agafeu-los de cara, flexionant els genolls en comptes de la cintura, sense forçar l’esquena;
• Quan transporteu objectes, manteniu-los tan a prop del cos com us sigui possible i porteu-los a l’alçada del melic;
• Si us doblegueu cap endavant, drets i amb els braços reclinats sobre una taula o una barra, és convenient que flexioneu els genolls;
• Mantingueu-vos sempre de cara a l’objecte que estigueu utilitzant, a la feina que estigueu fent, etc.;
• Per arribar a objectes alts feu servir un tamboret o una escala, no forceu l’esquena fent puntetes;
• Per traslladar objectes empenteu-los aprofitant el pes del vostre cos, i repenjant-vos d’esquena. Si porteu un carret, situeu-lo al davant, com els cotxets dels nens;
• Porteu el pes repartit de manera equilibrada, és millor portar dos objectes més petits (un a cada mà) que un de sol, gran i pesat;
• Preferentment dormiu de panxa enlaire, amb un coixí sota els genolls o sota les vèrtebres lumbars o bé de costat amb els genolls flexionats. No dormiu mai de bocaterrosa. Utilitzeu un matalàs dur;
• Per seure, apropeu-vos a la cadira de front, i quan hi arribeu, gireu-vos canviant els peus de posició, sense torçar l’esquena, flexioneu els genolls i, amb el cos i el cap inclinats endavant, asseieu-vos. Per aixecar-vos, inclineu el cap endavant, repengeu les mans a les cuixes i aixequeu-vos lentament, mentre esteneu els genolls;
• Quan conduïu, recolzeu-vos fermament contra el seient. Mantingueu l’esquena recta i no reposeu el pes del cos sobre la columna vertebral. Per ficar-vos dins el vehicle, primer asseieu-vos i després introduïu-hi els peus;
• Si treballeu asseguts, eviteu doblegar l’esquena cap endavant. Heu de seure en cadires giratòries per no torçar l’esquena. La cadira ha de tenir, a més, un respatller graduable per respectar la forma de la columna lumbar. A més, ha d’haver-hi un reposapeus sota les taules;
• Si treballeu dempeus, mantingueu un peu alt, sobre un escaló o un petit suport; i
• Per descansar, intenteu no posar una cama sobre l’altra. L’esquena ha d’estar fermament recolzada. Els genolls han d’estar més alts que els malucs. Els peus han d’arribar del tot a terra.

Com ho puc previndre?

Per prevenir la lumbàlgia cal fer les postures adequades per disminuir els esforços, les que es recomanen per alleujar el dolor serveixen com a prevenció.
Perdre pes, en cas d’obesitat, també ajuda a evitar-la, així com mantenir una bona condició física general i local, en la zona de la de la musculatura abdominal i de l’esquena.
També existeixen una sèrie d’exercicis senzills que mantenen i enforteixen la musculatura de l’esquena, els abdominals i els glutis. El personal sanitari pot ajudar a facilitar la correcta realització d’aquests exercicis.